1. |
Ha valgut la pena
03:39
|
|||
|
Ara que els problemes semblen tenir sol·lució
ara que cada peça encaixa al seu lloc,
vull mirar-te i dir-te la sort que he tingut
triant els camins que m'han portat a tu.
Mai t'he regalat un senzill ram de flors
ni un petit poema tancat dins d'una nou.
Ni un passeig en barca a la llum d'un fanalet,
ni un anell on posi: “teu per sempre més”
No han calgut rituals de postal per arribar on som ara.
Només petits detalls i casualitats encadenades.
Deixarem que l'atzar improvitzi la propera escena.
Finalment tots els nostres desamors han valgut la pena.
Ara que les fites ens marquen el camí
ara que tot és fàcil i senzill,
aniria perfecte una cadència d'acords
per vestir amb música tans i tans petons.
Mai t'escric notetes dient que em tornes boig,
ni he fet un llit de pètals on poder fer l'amor.
no he cridat: t'estimo! capbussat dins la mar
ni he fet de trobador sota del teu balcó.
No han calgut rituals de postal per arribar on som ara.
Només petits detalls i casualitats encadenades.
Deixarem que l'atzar improvitzi la propera escena.
Finalment tots els nostres desamors han valgut la pena.
|
||||
2. |
El ball del malestruc
03:11
|
|||
|
Ho comeno tot del dret,
però acaba del revés.
Balla la malastrugança
la cançó del meu torment.
Camino desangelat,
ni mig gram de bona sort,
per poder anar tirant.
Un malcarma es va extenent
com un magma silenciós
avança com una boira
de males supersticions
Els tretze miralls trencats,
masses anys de mala sort,
el desastre mai ve sol.
Però miro les coses pel cantó bò
així tot em va millor,
així tot em va millor, millor...
L'univers és tan gegant
i jo soc tan petit.
La terra és la diana
d'un inmens meteorit.
No serà casual,
no serà una sorpresa
si em parteix un llamp.
Però miro les coses pel cantó bò
així tot em va millor,
així tot em va millor, millor...
|
||||
3. |
Lluny de mi
03:59
|
|||
|
Sota l'ombra d'un pi
allunyat de tot camí.
Super lluny de la ciutat,
Oblidant la humanitat.
Disposats a fer l'amor
i ha estudiar-nos tot el cos.
La tardor ja treu el nas
fot olor de blat segat.
Si m'ho diuen no m'ho crec,
però aquí estem ben frec a frec.
Tantes voltes que hem donat
i ara el món està aturat.
Dimensió espiritual
màxima expressió carnal.
Els teus ulls el fons del mar
jo submarinista enamorat.
Lluny de tot,
lluny de mi
tan aprop de les estrelles
que em podria morir aquí.
Lluny de bombes nuclears
i desastres naturals,
aquí només hi som els dos
als graus òptims de fusió.
S'han fos els dos glaciars
amb el nostre respirar.
I amb el nostre bategar
el sismògraf a petat.
Dimensió espiritual
màxima expressió carnal.
Els teus ulls el fons del mar
jo submarinista enamorat.
Lluny de tot,
lluny de mi
tan aprop de les estrelles
que em podria morir aquí.
|
||||
4. |
U + 1 fan 3
03:13
|
|||
|
Avui han arribat els falciots
i amb ells la primavera ha vingut volant
amb un vel llarg de flors.
Qui sap si marxaran quan cremi el foc de Sant Joan.
Avui m'ha desvetllat
el teu cos preciós i nu.
Avui ha fet les maletes
aquest hivern tan cru.
Les noies han canviat els seus vestits
de cop tots els teixits s'han tornat prims
i fa molta calor!
Avui han arribat els falciots.
U més u fan tres
i tres son multitud!
Les flors m'han regalat el seu perfum
totes les meves pors ara son fum
i fa molt bona olor!
El nas em diu que tot anirà millor
d'ara endavant...
Avui m'ha desvetllat
el teu cos preciós i nu.
Avui ha fet les maletes
aquest hivern tan cru.
El sol ha despertat la meva pell,
La seva llum va revelant secrets
I es filtra pels racons.
Avui han arribat els falciots.
U més u fan tres
i tres son multitud!
|
||||
5. |
Joana Milungüents
03:19
|
|||
|
Torno a veure el dia començar.
No se com, però m'he tornat a enredar.
Porto tota la nit de festa,
i ha arribat l'hora indigesta
que no ser cap a on haig de tirar.
Aquests ocells no piulen pas per mi,
ho fan per qui aprofitarà el matí.
Diluit en el error,
exitat i orfe d'amor,
necessito un clau ara i aquí.
Per enèssima vegada
amb l'ànima esparracada
em moro per xuclar el teu elixir.
Joana Milungüents,
no importa a on,
però sempre vens.
Joana Milungüents,
Quan pensó en tu
Et fas present.
Sóc un animal abandonat
deambulant amb el cor dissecat.
A una bèstia que no plora
la vida no l'enamora,
necessito mossegar el teu fruit sagrat.
Busco a cada cantonada
una musa santificada
per trobar la inspiració dins el seu llit.
No tinc més telefons per trucar,
desconec a quin Déu haig de resar.
T'invocaré amb la ment
princesa inexistent...
Joana Milungüents,
no importa a on,
però sempre vens.
Joana Milungüents,
Quan pensó en tu
Et fas present.
|
||||
Felix Cuc Barcelona, Spain
Fèlix Cuc ( Fèlix Cucurull, Arenys de mar 1978), compositor , cantant i
guitarrista.
Va començar sent un jove “cuc” entre les sorres del Maresme i les terres
fosques del Montnegre, excavant a cops de guitarra pels subterranis musicals, a
la recerca de sons i paraules amb les que expressar-se.
Artista en transformació constant, reuneix l'essència de tot un viatge de metamorfosis musicals.
... more
If you like Felix Cuc, you may also like:
Bystander (Deluxe Digital Edition)
by Johanna Samuels
The LA-based folk singer reconciles with her past and looks to the future on her new album.
go to album
you can reach me if you try
by Kindelan
Yorkshire songwriter and guitarist Kindelan explores life's in-between moments on a debut EP of soulful and sweet jazz.
go to album
Echo Eléctrico
by Angélica Garcia
Angélica Garcia thrives in unearthly self-reflection on this a cappella EP.
go to album
Johanna Samuels writes introspective and empathetic songs that explore authenticity with lovely, low-key pop melodies.
go to album
Cha Cha Palace
by Angélica Garcia
The singer's brand of avant-garde pop defies boundaries.
go to album
Four Satellites Vol. 1
by Earth Girl Helen Brown
The latest from Earth Girl Helen Brown swings from spritely synthpop to smoky interstellar groovers to far-out lounge.
go to album
A mixtape-style record that triangulates the worlds of guitar music, soulful hip-hop and club culture.
go to album
